Onésimo versus Letáliz

Jaume Azor, natural de Palma, després de cursar els seus estudis a l’institut, va treballar de recepcionista en diversos hotels de Palma. Després, a causa de les seves profundes inquietuds espirituals, el 1986, ho va deixar tot per anar-se’n a viure al meravellós poble de Deià. Després de trenta-un anys va tornar a Palma, i ja en la seva plena “majoria d’edat” i amb bastant sentit de l’humor, va escriure aquest llibre. Cal dir que Jaume no té cap títol universitari i, a l’ésser un escriptor novell, tampoc té cap guardó ni premi. No està llicenciat ni en filosofia ni en lletres, ni és historiador, ni crític, ni té reconeixements de ningú. L’únic que va tenir és humor i inspiració per escriure aquesta història totalment fictícia. Assegura que, sense caure en la falsa modèstia, no té ànim de fama, prestigi o reconeixements, encara que si arriben, seran benvinguts. En aquest llibre ha sabut compaginar amb un mestratge extraordinari, la realitat present amb el futur, la serietat amb la gràcia divertida provocada pels mateixos personatges; a més d’emmarcar-la en una actualitat rabiosa com la del canvi climàtic, si no hi posem remei a temps. I per acabar m’arrisco a dir que aquesta història no té parell.